Divendres, 20.11.2026, 17:30h –ESMUC – Sala d’orquestra
Classe magistral
En el marc de la Biennal Robert Gerhard, aquesta conferència a càrrec del compositor i musicòleg Darren Sproston proposa una aproximació al procés creatiu de Robert Gerhard i als principis estructurals que defineixen la seva producció simfònica de maduresa.
La juxtaposició de contraris —no en termes de llenguatge, sinó d’activitat, textura, color i densitat de la substància musical— sembla constituir un gran principi estructural en les darreres obres de Gerhard, signe d’una concentració intel·lectual vigorosa.
La Simfonia n. 4, una obra de doble rostre que mira cap endavant amb audàcia i cap enrere amb nostàlgia i sentit tràgic, pot ser considerada una síntesi creadora i el punt culminant de la música orquestral de Gerhard.
Les composicions serials tenen una estructura inherent a nivell microcòsmic que es manifesta a través de l’ús de la sèrie de tons i la seva manipulació constant.
Aquests procediments poden produir peces musicals
altament organitzades on gairebé tot en la composició es relaciona amb el material que l’envolta.
Darren Sproston, conferenciant
Deixa un comentari