Robert Gerhard s’aferma a la Biblioteca de Catalunya
Rosa Montalt. Cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.
Robert Gerhard fou contractat com a bibliotecari responsable de la música contemporània dins la Biblioteca de Catalunya el 1934. Aquesta no fou, però, la primera vinculació del compositor amb la biblioteca nacional. Durant la dècada anterior, Gerhard havia contribuït a l’estudi musicològic d’obres com La Merope, de Domènec Terradellas, o obres dels germans Pla. Però fou el 1936, amb l’organització a Barcelona del congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània, on queda reflectida una de les múltiples facetes del Gerhard organitzatiu, més enllà de la seva producció com a compositor. A través dels seus lligams amb altres personalitats de la seva època dels quals la Biblioteca conserva documentació, la figura de Gerhard es reafirma com una de les més rellevants de la cultura catalana de la primera meitat del S. XX.
Entre la documentació arribada amb posterioritat a la defunció de Gerhard, destaquen les aportacions de les famílies de Ricard Gomis i de Joaquim Homs, però no són les úniques. Un repàs de les múltiples connexions de l’autor de Pedrelliana connecta un univers de relacions epistolars, intercanvis d’informació, influències. Fins i tot, la recuperació de béns, com el retrat del seu mestre Felip Pedrell que es va fer enviar de Valls, i que ara penja a la Sala de Reserva de la Biblioteca de Catalunya.
Rosa Montalt va estar precedida en el càrrec per Joana Crespí, autora de la revisió al català de la primera biografia publicada del compositor vallenc, escrita per l’amic i deixebles de Gerhard, Joaquim Homs, biografia que la Biblioteca de Catalunya va publicar, ampliada, el 1991. Ella fou, així mateix, la primera persona que va revisar la documentació conservada a l’Institut d’Estudis Vallencs, fons que ens donarà a conèixer en la propera sessió Olga Ger.
Deixa un comentari