«Escoltar una i altra vegada» ens aconsella Robert Gerhard quan, perduts els referents i pertorbada per la novetat, l’oïda demana auxili. En sintonia amb l’Auditori, el Museu de la Música, i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), la Biennal Robert Gerhard 2026, de la mà de la Fundació Robert Gerhard, fa extensiva la recomanació de l’il·lustre vallenc a tothom qui tingui la curiositat de saber-ne més, d’explorar i d’entendre millor els secrets de les avantguardes de tots els temps. Hi col·laboren l’Associació Amics de la Música de Valls, el Palau de la Música Catalana i la Biblioteca de Catalunya.
Concerts simfònics, de cambra, i recitals en diversos formats, conviuen amb presentacions, conferències, converses, classes magistrals, projeccions audiovisuals i exposicions, en un context artístic i acadèmic que aplega compositors, músics executants, escriptors i investigadors. La programació de la Biennal proposa un itinerari que combina obres de joventut amb obres de maduresa del mateix Gerhard, L’infantament meravellós de Shahrazada (1918), Concertino for Strings (1929), Ariel (1936), Alegrías (1943) o Simfonia 4 (1968). D’escreix fa referència a la Segona Escola de Viena, amb Arnold Schönberg al capdavant, i a l’estrena de dos encàrrecs de l’Auditori als compositors Arnau Brichs i Ariadna Alsina. La literatura de referència de tots els temps es fa present en els diversos registres expressius de la veu humana, que dóna vida a poemes de Farid ud-Din Attar (s XIII), Lord Byron, Josep Maria López Picó, o Federico García Lorca. En paral·lel, descobrim textos de Pepe Reche o del mateix Gerhard, i una novel·la inèdita, Libra&Leo de Margarida Aritzeta.
«En la música el sentit rau en el so» llegim a la partitura de Libra (1968). Animat a explorar totes les possibilitats de transformació tímbrica que ofereix l’electroacústica, Robert Gerhard incorpora el seu propi signe del zodíac a un univers on concorren la física, la investigació antropològica, les matemàtiques o l’astrologia. El so, però també el silenci, s’han convertit en elements estructurals de les seves darreres obres, més enllà dels paràmetres tradicionals. La Biennal Robert Gerhard 2026 es fa ressò d’aquest mosaic d’audàcies de l’art i del pensament en contraposició amb els estils antagònics que representen vells coneguts com Chopin, Beethoven o Strauss. Dos rostres, títol del darrer programa, vol significar el deute que l’esguard intrèpid dels nous llenguatges té amb la tradició.
Edmon Colomer
President de la Fundació Robert Gerhard
Deixa un comentari