Les donacions familiars en la construcció del patrimoni: el Fons Robert Gerhard de l’Institut d’Estudis Vallencs
Olga Ger, responsable de projectes de l’Institut d’Estudis Vallencs
El Fons Robert Gerhard de Valls té unes característiques particulars. Entre els anys 1987 i 2016, la família Gerhard Masqué va fer donació a l’Institut d’Estudis Vallencs del fons familiar que havia conservat el germà petit del compositor, Ferran, l’únic dels germans que no va haver de marxar a l’exili.
L’any 2016, per la commemoració del 120è aniversari del naixement de Robert Gerhard, l’Institut d’Estudis Vallencs va promoure unes jornades a l’entorn de Gerhard i dels investigadors que, fins aleshores, li havien dedicat temps de recerca. D’aquesta participació d’experts se’n publicaren unes actes dins de la col·lecció “Biblioteca d’Estudis Vallencs” sota el títol “El compositori Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970) : Patrimoni Humà”. En aquests deu anys hi ha hagut progressos en la descripció, digitalització i estudi d’aquest conjunt documental únic, alhora que la seva integració a la ciutat de Valls ja s’ha consolidat com un valor associat a espais i homenatges.
Per tal que el valor del patrimoni documental es mantingui en el temps, cal conservar-lo. I això és el que va fer Ferran Gerhard quan el seu germà Robert es va veure impedit de tornar a Catalunya un cop les tropes franquistes havien entrat a Barcelona. No només va salvar allò que es va quedar a Valls, sinó que maldà per protegir i recuperar també el que havia quedat a Barcelona, ampliant posteriorment tota informació relacionada amb la producció gerhardiana. L’Institut d’Estudis Vallencs, com a organisme que vetlla per la protecció i difusió del patrimoni cultural de la capital de l’Alt Camp, integra i relaciona la figura de Robert Gerhard en les seves activitats. Més enllà de la tasca local, vetlla perquè traspassi les seves fronteres, tal i com correspon a una figura de relleu internacional.
Mentre que la família i els amics de Robert Gerhard que es quedaren a Catalunya o que marxaren a l’exili van teixir una xarxa de comunicació amb ell que hem vist reflectida en els fons de la Biblioteca de Catalunya, la relació entre els fons Gerhard de Valls i de els Cambridge és complementària d’allò generat pel mateix compositor abans del 1939.
Deixa un comentari